divendres, 22 d’abril del 2011

Primavera berlinesa

Sento en la teva abraçada de comiat la primavera de Berlín que es manifesta en els meus ulls plorosos. A fora de nosaltres fa un sol intens i el verd de la ciutat es revela salvatge, imitant una extensa forma de colors, tots els colors del verd... L'olor que recorre els carrers quan ja s'ha pos el sol, com a la primavera mediterrània la flor del taronger, embriaga els meus records d'aquests dies viscuts al teu costat. Surt la màgia de Berlín, aquella llibertat que es respira als carrers, als parcs- aquells oasis urbans- que t'obren la ciutat a la natura, la vida que es manifesta epicúria, frívola, però també intensa...com la vida mateixa a Berlín. Els carrers de Neukhöln m'apropen cada matí a aquella ciutat obrera, intercultural (turca sobretot) que desperta en mi aquella sensació de cosmopolitisme, sóc un més en aquell moment, no importa d'on vinc ni per què, puc perdre'm i sentir que no sóc ningú, que no tinc identitat, que ningú m'observa i és allà on compartisc moments importants en la meua vida, d'amistat entre germans. I així Berlin es cada vegada una ciutat diferent i una ciutat més estimada: nocturna i festiva, creativa, musical i lluminosa als parcs i carrers. La vida fa festa a Berlín cada primavera.

dissabte, 16 d’abril del 2011

Memento Mori de Antonio Rabinad

Memento mori es una frase latina que significa "Recuerda que morirás" en el sentido de "Recuerda que eres mortal". Suele usarse para identificar un tema frecuente, o tópico, en el arte y la literatura que trata de la fugacidad de la vida (Wikipedia, la enciclopedia libre).

La novela (al margen de ser, sin pretenderlo, un documento de la época -la Barcelona de la posguerra-) es, sobre todo, una consideración sobre la muerte y los mecanismos de la memoria, en tanto éstos siempre ofrecen una visión engañosa del pasado: la memoria, esencialmente creadora, una veces realza, otras oculta, partes de ese pasado. No recordamos una cosa dos veces del mismo modo, dado que la suma tiempo + hombre es distinta cada vez.

"Pero, vivía. No había vuelto al médico. A ella, después de verla unas veces, dejó de ir a esperarla a la Academia. Sumido en el cauce polvoriento, en la salvadora lobotomía del trabajo, sus contornos mentales se oscurecieron y dejó de pensar en su muerte. Despojado de esa idea, se encontró convertido en un estúpido."


divendres, 8 d’abril del 2011

SONRÍE O MUERE: La trampa del pensamiento positivo

“Cuando los gurús nos animan a quitarnos de encima a la gente “negativa”, nos están lanzando a la vez una advertencia: sonríe y no lleves la contraria, sigue al rebaño... o prepárate para el ostracismo”

Amb aquest llibre Barbara Ehrenreich fa una critica al pensament positiu analitzant les claus que defineixen aquesta corrent tant de “moda” a la societat actual. Ubicant el naixement d'aquest pensament als Estats Units fa una revisió dels diferents àmbits on s'expressa: la salut, la psicologia, l'economia i la religió. Amb un llenguatge clar i directe i amb molt de sentit de l'humor el lector s'endinsa en la lectura d'aquest llibre quasi sense adonar-se'n. L'autora es va trobar de ple envoltada d'aquesta filosofia de vida (o entrenament mental) al patir en les seves carns una càncer de mama, “el pes de no ser capaç de pensar en positiu gravita sobre el pacient com una segona malaltia”. Al voltant del càncer hi ha tot un munt de productes per a activar el teu optimisme que et fa fins i tot creure que sols sent positiu podràs curar-te -sense oblidar com el mercat s'esmicola per tot arreu. Una vegada introduït el tema analitza aquelles premisses pseudocientífiques que ens tracten de fer creure que el pensament positiu es ciència, centrant-se en la crítica a la llei de l'atracció que com per art de màgia el pensament positiu aplica a tota la seva teoria: els pensaments positius tenen la capacitat d'atraure les coses bones que desitgem en el fons. Parteixen de la base que la ment està per sobre de la matèria, però com diu l'autora hi ha dos problemes: “els pensaments no són objectes amb massa, són impulsos neuronals que tenen lloc a dintre del cervell. I si exercissin alguna espècie d'atracció gravitatòria sobre els objectes que tenen al voltant, no hi hauria forma de treure's el barret”. En definitiva que no cal ser un expert en física per qüestionar aquesta premissa de la llei de l'atracció. Aquesta ideologia beu directament de la resposta que la societat nordamericana, a finals del segle XIX, va donar al calvinisme i la seva ideologia austera i punitiva. En una societat on la burgesia, la classe mitja, sobretot les dones, no trobaven un sentit a la seva existència en un entorn en permanent canvi, on el treball era el que donava significat a la vida: “el único bálsamo para un alma atormentada”, però on la dona ja no treballava al camp ni havia de mantenir famílies nombroses. En aquest context apareix la neurastènia, una infermetat nerviosa, que afectava sobretot a les classes mitjanes del país, i principalment a les dones. El fracàs de la medicina tradicional en aquell trastorn va possibilitar l'entrada d'un nou pensament que renunciava al cos (tot era ment, esperit, amor) i que donava una nou sentit a l'existència: la Ciència Cristiana, que introduïa la idea del pensament positiu. Però tot i ser una alternativa al calvinisme acaba mantenint algun tret del calvinisme, un ha de passar-se el dia supervisant atentament la seva pròpia vida interior, ja que les emocions continuen sent sospitoses. En certa manera aquesta filosofia implica un ego calculador i anhelant, sempre pendent d'un mateix. Amb el temps el pensament positiu es converteix en un requisit per mantenir la feina i millorar personalment. Aquí apareix tota una indústria, dvds, calendaris, i tot tipus d'accessoris (adornats amb missatges inspiradors) que et venen (i que tu pagues) la idea del pensament positiu. La celebració de festivals “Get Motivated!”-motiva't- on pots sentir a famosos (oradors motivacionals) del pensament positiu i que atrauen a milers de compradors potencials, que serveix com a aparador d'articles, llibres, cintes, entrenament personal, així com dels últims avanços en pensament positiu.

En aquests esdeveniments s'utilitzen tècniques per a aconseguir que la gent entre en el “joc”: música a tot volum, fer ballar i cantar a la gent i seguir un ritme de manera que experimentem certa exaltació, la de ser “quelcom més gran que nosaltres”. Es tracta d'una indústria que actualment pot moure milers de milions de dòlars, amb consumidors individuals però que, a més a més, en el món dels negocis, i de les grans empreses en particular, ha trobat un mercat molt major per enriquir-se. Com a exemple tenim els títols de molts d'aquests llibres que tracten de controlar la ment dels treballadors (oficinistes, venedors...el sector serveis): El poder del pensamiento tenaz, Piense i hágase rico, La actitud mental positiva: el camino hacia el éxito, ...O un llibre que tots coneixem, que ha sigut aquí també un best-seller, El secreto que et ven la fórmula de la felicitat, basant-se en la llei de l'atracció amb afirmacions del tipus visualitza allò què vols. Actualment les empreses recorren al coaching, a entrenadors motivacionals, sobretot en moments de crisi i acomiadaments per mantenir “la moral” dels treballadors, desmoralitzats per acomiadaments massius. Recorde personalment que quan em van acomiadar d'una fundació en la que treballava em van regalar el llibre ¿Quién se ha comido mi queso?,si perds la feina mou el cul fins que trobis una de nova. Això sí, pensa en positiu i no et queixes, no protestes, no et manifestes. Moltes esglésies, sobretot evangelistes, als Estats Units han canviat la seva tècnica per atraure gent i també per a ingressar dòlars. Han substituït el pecat pel pensament positiu, que garanteix la satisfacció del “client”. Actualment existeixen consultories d'orientació cristiana, dedicades a assessorar als pastors en el “creixement de l'església”: “Deshazte de tus odres viejos. Libérate del pensamiento en pequeño, y empieza a pensar como piensa Dios. Piensa en grande. Piensa en más. Piensa en abundancia.” ( fins i tot en les notícies de la nostra televisió podíem veure com un pastor d'una església cremava un Corán a la porta i augmentava considerablement l'afluència d'assistents, també em pregunto perquè se li dona tanta cobertura mediàtica a aquesta gent. Ah se m'oblidava!: l'església rep diners dels seus seguidors i compradors). En la línia del sector de la motivació els psicòlegs positius han reclamat la seva part del pastís corporatiu. Ja no cal una teràpia llarga, que a més és molt cara, i ja existeixen els antidepressius, amb les tècniques de la psicologia positiva la psicologia continua sent necessària. Un psicòleg californià declarava en un diari “per culpa dels segurs privats, molts psicòlegs clínics ja no poden tractar als seus pacients com creuen que deurien. Però, donat que desitgen seguir treballant per a ajudar a la gent, estan deixant la teràpia per a dedicar-se al coaching”. L'autora qüestiona la validesa del molts dels estudis sobre la felicitat que es fan des de la psicologia positiva, posant exemples com el test de la felicitat, que parteix de preguntes que ja defineixen un tipus concret de felicitat, o buscant variables per mesurar-la. Consideren la felicitat com quelcom útil, que t'allarga la vida i et dona salut, encara que no hi ha cap estudi que afirmi que l'optimisme t'allarga la vida. De fet alguns psicòlegs positius reconeixen que existeix certa pressió mediàtica per obtenir resultats que sonin bé, donant-nos sols a conèixer aquells estudis que reforcen idees com que el pensament positiu referma el sistema immunològic però amagant molts d'altres que no arriben a les mateixes conclusions. A més des del pensament positiu hi ha un apego al sistema, amb totes les seves desigualtats i abusos de poder, que com ja hem explicat reprodueixen els interessos de les grans corporacions. El problema no són les circumstàncies sinó un mateix, no cal reivindicar, per tant, millores econòmiques o laborals (pensament al servei del capitalisme neoliberal). Els cursos de psicologia positiva en Harvard estan més sol·licitats que els d'economia, amb matèries que reben el nom de Felicitat I. En certa manera la defensa de l'optimisme, del compra tot el que desitgis, hipoteca't, la facilitat de d'oferir préstecs per part dels bancs, ha contribuït a aprofundir en la crisi econòmica actual. Aquesta idea del mercat que es regula a si mateix, del capitalisme fonamentalista és en certa manera pensament positiu tot i que el mateix sistema l'utilitza ara per convèncer-nos de que sortirem de la crisi (i tornarem a comprar en desmesura). Però l'alternativa al pensament positiu no és el pensament negatiu, com diu Josep Pou en el pròleg a la seva novel·la La vida i mort d'En Jordi Fraginals: “Optimisme i pessimisme miren les coses del món, l'un amb vidres fumats, l'altre amb vidres de color de rosa. La visió és igualment fragmentària i, per tant, falsa”... l'alternativa és sortir d'un mateix per veure les coses com són. Però és el més difícil perquè les nostres percepcions no són sempre objectives i el que ens envolta ens afecta al nostre estat d'ànim; ens cal també escoltar als altres i veure que observen, i no estar sempre pendents de nosaltres i el que ens passa.