...Això és així en tots els escriptors: la
bellesa de les seves frases és imprevisible, com ho és la d’una dona que encara
no coneixem ; és creació, ja que s’aplica a un objecte exterior en el qual
pensen –i no a ells- i que encara no han expressat.
La imitació purament formal de la realitat no
és més que buid i uniformitat (la vertadera varietat és en aquesta plenitud
d’elements reals i inesperats, en la branca carregada de flors blaves que
sorgeix, inesperadament, de la bardissa primaveral que semblava ja reblida...
Però el geni, fins i tot el gran talent, no
prové tant d’elements intel·lectuals i d’afinació social superior als d’altri,
com de la facultat de tranformar-los, de transposar-los... Igualment els que
produeixen obres genials, no són els que viuen en l’ambient més delicat, els
qui tenen la conversa més brillant, la cultura més àmplia, sinó els que han
tingut el poder, deixant bruscament de viure per si mateixos, de fer la seva
personalitat semblant a un mirall, de tal manera que la seva vida, tan mediocre
com pugés ésser mundanament i, fins i tot, en un cert sentit intel·lectualment,
s’hi reflectís, ja que el geni consisteix en el poder de reflectir, i no en la
quantitat intrínseca de l’espectacle reflectit.
El que ens fa feliços és la presència dins el
cor de qualque cosa inestable, que maldam perpètuament per mantenir i de la
qual no ens adonam gairebé fin que no se’ns desplaça. En realitat, en l’amor hi
ha un patiment constant, que l’alegria neutralitza, fa virtual, ajorna, però
que pot convertir-se en el que seria si no s’hagués obtengut el que es
desitjava, és a dir atroç.
Tots estem obligats, per fer suportable la
realitat, a mantenir dins nosaltres algunes petites follies.
Desgraciadament la nostra complaent obstinació
a no veure el defecte del nostre amic és superada per la que ell posa a
donar-s’hi a causa del seu encegament o del que presta als altres. Perquè ell
no el veu o creu que no el veuen. Com que el risc de desagradar ve sobretot de
la dificultat d’apreciar el que passa o no desapercebut, almenys per prudèncno
s’hauria de parlar mai d’un mateix, perquè és un tema en el que no es pot estar
segur que la visió dels altres i la nostra pròpia concordin mai.
Va preferir, doncs, (Elstir, pintor amic de
Marcel el narrador-protagonista) a les paraules que haurien pogut venjar el seu
amor propi, les que em podien instruir. “No hi ha cap home, per savi que sigui
–em va dir-, que en una certa època de la seva joventut no hagi pronunciat
paraules, o fins i tot duit una vida, el record de les quals no li sigui
desagradable i que desitjaria que fos abolit. Però no li ha de saber un greu
absolut, perquè un pot estar segur d’haver esdevengut un savi, en la mesura que
això és possible, més que si ha passat per totes les encarnacions ridícules o odioses
que han de precedir aquesta darrera encarnació. Jo sé que hi ha joves, fills i
néts d’homes distingits, als quals els seus preceptors els ha n ensenyat la
noblesa de l’esperit i l’elegància moral des que anaven a col·legi. Potser no
tenen res a suprimir de la seva vida i podrien publicar i firmar tot el que han
dit, però són pobres d’esperit, descendents sense força de doctrinaris, la
saviesa dels quals és negativa i estèril. La saviesa no es rep, cal
descobrir-la un mateix després d’un trajecte que no pot fer ningú per
nosaltres, que ningú no ens pot estalviar, perquè és un punt de vista sobre les
coses. Les vides que admireu, les actituds que trobeu nobles no han estat
disposades pel pare de família o pel preceptor, han estat precedides per començaments
ben diferents, influïdes com han estat pel que regnava al seu voltant de mal o
de banalitat. Representen un combat i una victòria. Comprenc que la imatge del
que hem estat en un primer període ja no sigui reconeixedora i que sigui, en
tot cas, desagradable. No l’hem de renegar, tanmateix, perquè és un testimoni
que vertaderament hem viscut, i és segons les lleis de la vida i de l’esperit
que, dels elements comuns de la vida, de la vida dels tallers, de les
capelletes artístiques si es tracta d’un pintor, hem extret qualque cosa que
les depassa.”
