Ana Karenina

-Mi opinión es ésta: la mujer es la piedra de toque esencial en la actividad del hombre. Es difícil amar a una mujer y hacer a la vez algo útil. Para ello hay un remedio: desviar el amor por ellas casándose. ¿Cómo te diría...? -agregó Serpujovskoy, al que le gustaba hacer comparaciones-. Espera, espera... Llevar un paquete en la mano y hacer a la vezz no es posible, pero sí lo es si te lo echas a la espalda. El matrimonio es así. Lo he visto cuando me he casado. Me sentí de pronto con las manos libres. Pero sin estar casado, y llevando ese fardo contigo, estás con las manos tan ocupadas que no puedes hacer nada de provecho...

Morente

Arte en estado puro:
http://www.youtube.com/watch?v=SOUL80lm0dw
Gracias Morente por tu música, por tu arte que sale del alma y conecta directament con ella...Gracias morente por esta canción.
Ahí va nuestra canción Mireia, esta canción que tantas veces hemos cantado juntos y que disfrutamos en el primavera sound...y que nos llegaba hasta el fondo.

Fronteras

La frontera entre tu y yo
La frontera entre lo que digo y lo que hago
La frontera entre ellos y yo

Ama el arte en ti y no a ti en el arte

Amistat

Hi ha dones que no necessiten ni un heroi ni un amant apassionat, sinó un bon amic. Recorda-ho quan et facis gran: allunya't de les dones enamorades dels tirans, i entre les que busquen un home-amic intenta trobar no les que necessiten un amic perquè se senten una mica buides, sinó les que també desitgen omplir. I recorda que l'amistat entre una dona i un home és moltíssim més valuosa i extraordinària que l'amor: de fet l'amor és bastant rude i groller comparat amb l'amistat. L'amistat comporta delicadesa, acceptació, generositat, i un perfecte sentit de la mesura.

Conte hindú

Una vegada, fa molts anys, hi havia dos monjos que s'inflingien tota mena de càstigs i mortififacions. Entre d'altres, es van obligar a travessar a peu l'Índia, d'un extrem a l'altre. I també a mantenir un silenci total, a no dir ni una sola paraula ni en somnis, durant els anys que durés el viatge. Ni un so. Però un dia, quan passaven per les ribes d'un riu, van sentir una dona que demanava auxili perquè s'ofegava en el corrent. El més jove es va llençar a l'aigua sense dir res, es va carregar la dona a l'esquena fins arribar a la riba, la va deixar a la sorra en silenci i els dos ascetes van seguir el seu camí calladament. Vet aquí que, al cap de mig any, o d'un, de sobte el jove va preguntar al seu company: Diguem, creus que vaig pecar per haver carregat aquella dona a l'esquena? I el seu company li contestà amb una pregunta: Per què, encara l'hi portes?

Viatge

Des d'aquest final de desembre del 38, mai no he sortit d'aquí, llevat tal vegada de pensament. I ja no ho faré. No perquè Israel sigui una meravella, no és això, sinó perquè ara crec que tots els viatges són una gran estupidesa: l'únic viatge del qual no tornes amb les mans buides és del viatge interior. Allà no hi ha ni fronteres ni duanes, pots arribar fins a les estrelles més llunyanes. O caminar per indrets que ja no existeixen, anar a veure a persones que ja no hi són. Fins i tot entrar a llocs que mai no han existit i que tal vegada mai no podrien existir, però on jo m'hi trobo bé. O, al menys, no m'hi trobo malament.