Blankets

És el segon còmic que llegeixo de Craig Thompson, el primer Adiós Chunky Rice, ja em va impregnar de la seva tristesa i malenconia, un relat sobre la pèrdua i el pas del temps. Ara amb Blankets es repeteix el mateix paràmetre però amb una història més consistent i autobiogràfica: una història d'amor i de creixement personal de l'autor, amb moltes referències oníriques i una sensibilitat que impregna tot el text, els dibuixos i la història. Més que explicar l'argument faré referència a la sensació que em deixa. És un llibre que transmet amor, un cant a la vida des de la veritat: el dolor, la pèrdua de la inocència i els records. Però sobretot hi ha una història d'amor impregnada de la influència que el catolicisme ha marcat a l'autor, hi ha moltes referències a la Biblia, la repressió i la incomprensió que es superen per aquest mateix amor: el saber-se estimat i estimar als altres. És d'aquells llibre que t'omple l'ànima com quan descobreixes aquell poema que sembla escrit per a tu, perquè et sents identificat, i, potser, et ploren els ulls.

"Que satisfacción produce dejar una marca en una superfície en blanco (la nieve). El dibujar un mapa de mis movimientos sin que importe que no sea para siempre".

Esmorzar al Tiffanny's

La novel.la se centra en el personatge de Holly Golightly, una buscavidas que es relaciona amb el "famoseo" novaiorqués dels anys 50. El seu veí és qui ens narra en primera persona qui és i com és aquest personatge. És una novel.la divertida, entranyable en la que juntament amb el narrador vas coneixent i estimant a la Holly, fins familizaritzar-te amb el personatge i les seves aventures.
"No estimeu mai cap animal salvatge, senyore Bell -li aconsellà la Holly-. No convé de donar el cor a una cosa salvatge; com més li doneu, més forta es torna. Fins que és prou forta per a fugir als boscos. O per a volar a un arbre. Després a un arbre més alt. Després cel amunt. Acabaríeu això, senyor Bell, si us enamoréssiu d'una bestiola salvatge. Acabaríeu mirant al cel."
"No, no seriosament. L'amor hauria de ser una cosa ben lliure. Ho penso de debó, ara que m'he fet una idea del que és..."

Sobre héroes y tumbas

Sobre héroes y tumbas es de aquellas novelas que hablan del alma, que van más allá de los hechos para hablar del ser humano en esencia. De nuestra miserias, de nuestros miedos, del dolor y del amor. La novela comienza con la noticia, recogida en el diario, del suicidio de Alejandra y su padre, en un incendio provocado, la noche de San Juan. A continuación se inicia la novela, dos años antes, con el primer encuentro entre Martín y Alejandra, los protagonistas principales que se enamoran. Será ésta una relación tormentosa que llevará a Martín a crecer a base del sufrimiento que le produce el amor por Alejandra y todo lo que la rodea. En una especie de laberinto que le llevará a intentar entender el por qué de su amor. Una novela llena de símbolos, de lecturas, de arquetipos que Ernesto Sabato, su autor, es capaz de hacernos sentir con un poderoso dominio del lenguaje.
Unos fragmentos:
"Siempre -decía- llevamos una máscara, una máscara que nunca es la misma sino que cambia para cada uno de los papeles que tenemos asignados en la vida: la del profesor, la del amante, la del intelectual, la del marido engañado, la del héroe, la del hermano cariñoso. Pero ¿qué máscaras nos ponemos o qué máscara nos queda cuando estamos en soledad, cuando creemos que nadie, nadie, nos observa, nos controla, nos escucha, nos exige, nos suplica, nos intima, nos ataca? Acaso el carácter sagrado de ese instante se deba a que el hombre está entonces frente a la Divinidad, o por lo menos ante su propia e implacable conciencia. Y tal vez nadie perdone el ser sorprendido en esa última y esencial desnudez de su rostro, la más terrible y la más esencial de las desnudeces, porque muestra el alma sin defensa..."
"...De todos modos pasé aquellas vacaciones mirando mi pueblo sin verlo. Tenían que transcurrir muchos años, sufrir yo muchos golpes, perder grandes ilusiones y conocer multitud de gente para recuperar en cierto modo a mi padre y a mi pueblo natal; ya que siempre el camino hacia lo más íntimo es un largo periplo que pasa por seres y universos..."

Teddy

-Estimes els teus pares, oi?
-Sí, me'ls estimo..., molt -va dir Teddy-, però vosté vol fer-me utilitzar aquesta paraula per donar-li el significat que li convé... Ja ho veig venir.
-Entesos. En quin sentit vols fer-la servir tu?
Teddy s'ho va pensar.
-Sap què vol dir la paraula "afinitat"? -va preguntar, girant-se cap a Nicholson.
-En tinc una vaga idea -va dir Nicholson, eixut.
-Tinc una afinitat molt forta per ells. Són els meus pares, vull dir, i cada un de nosaltres és part de l'harmonia dels altres i tot això -va dir Teddy-. Vull que s'ho passin bé mentre visquin, perquè els agrada passar-s'ho bé... Però ells no m'estimen a mi i a Booper, la meva germana, d'aquesta manera. Vull dir que sembla que no siguin capaços d'estimar-nos tal com som. No semblen capaços d'estimar-nos, a menys que puguin anar canviant-nos una miqueta. S'estimen les seves raons per estimar-nos gairebé tant com ens estimen a nosaltres, i molt sovint més i tot. I aixó no és tan bo.

Aquí us deixo un diàleg del conte Teddy de Salinger, conte que apareix al seu llibre "Nou contes". El que més m'ha agradat d'aquests contes són els personatges que van apareixent, personatges molt marcats per la vida, pel que suposa estar viu: pateixen, intenten fugir, busquen la seva veritat i han perdut la inocència. Tot ambientat en el context dels Estats Units dels anys 50.

Guerra i Pau de Lev. Tolstoi

Després d'uns quants mesos i un trimestre una mica "liat" intentaré reprendre l'activitat al blog. I ho faré comentant una novel.la que m'ha tingut enganxat uns quants mesos, per la grandària de la mateixa i la densitat de la lectura, que m'ha fet combinar-la amb d'altres més lleugeres. Una reflexió sobre la història i l'ésser humà: la llibertat i la dependència als temps que vivim.

"Cada home viu per a ell mateix, gaudeix de la llibertat per a assolir aquest objectiu personal i sent que tot l'ésser li diu que pot fer o no determinada acció. Però de seguida que l'ha realitzada es torna irreparable, la història se l'apropia; ja no és una acció lliure sinó una acció predestinada"

Una vegada acabes la novel.la tens la sensació d'haver viscut tota una vida dels seus personatges, l'aristocràcia rusa de finals del XIX i la seva decadència. Una vida en temps convulsos de guerra amb els seus períodes de pau. Comparteixes l'evolució interna dels personatges: els seus errors, la necessitat de millorar com a persona i la dificultat que això suposa. La recerca d'un sentit en situacions extremes com ara la guerra de 1812 de Rusia amb Napoleó. Un enfrontament a la mort, a la vida i a les convencions socials i de classe. En aquest context s'esbrina també la rebel.lió dels pagesos contra una aristocràcia amb uns privilegis força injustos en temps difícils. Un altre exemple d'aquesta recerca del personatges en les seves llargues converses:
"-Per última vegada us dic: concentreu tota l'atenció en vós mateix, coordineu els vostres sentiments i busque la felicitat no en la passió, sinó en el vostre cor. La font de la felicitat no és fora de nosaltres, sinó en nosaltres mateixos..."
Una lectura imprescindible d'un gran clàssic de la literatura universal.