Primavera berlinesa

Sento en la teva abraçada de comiat la primavera de Berlín que es manifesta en els meus ulls plorosos. A fora de nosaltres fa un sol intens i el verd de la ciutat es revela salvatge, imitant una extensa forma de colors, tots els colors del verd... L'olor que recorre els carrers quan ja s'ha pos el sol, com a la primavera mediterrània la flor del taronger, embriaga els meus records d'aquests dies viscuts al teu costat. Surt la màgia de Berlín, aquella llibertat que es respira als carrers, als parcs- aquells oasis urbans- que t'obren la ciutat a la natura, la vida que es manifesta epicúria, frívola, però també intensa...com la vida mateixa a Berlín. Els carrers de Neukhöln m'apropen cada matí a aquella ciutat obrera, intercultural (turca sobretot) que desperta en mi aquella sensació de cosmopolitisme, sóc un més en aquell moment, no importa d'on vinc ni per què, puc perdre'm i sentir que no sóc ningú, que no tinc identitat, que ningú m'observa i és allà on compartisc moments importants en la meua vida, d'amistat entre germans. I així Berlin es cada vegada una ciutat diferent i una ciutat més estimada: nocturna i festiva, creativa, musical i lluminosa als parcs i carrers. La vida fa festa a Berlín cada primavera.