dissabte, 19 de febrer de 2011

La vida i la mort d'en Jordi Fraginals

La tarda moria dolçament. El sol, a punt de tombar la carena, coronava d'àuries resplendors el cim de les muntanyes. El poble fumava en el fons de la vall, arrupit en la verda rialla del camp i de les hortes. Esquelles llunyanes de ramats invisibles sonaven en les clapes dels boscos ja ombrius, amb una mena de ressó allargassat, mig de cristall mig d'aigua. I en aquella gran calma del capvespre, el rector baixava la costa lentament, dolorit el cor de les inútils tragèdies que posa en la vida la cega supèrbia dels homes.

dissabte, 12 de febrer de 2011


Epiléptico-La ascensión del gran mal-

Epiléptico és l'obra més ambiciosa de David B, un relat que evoca la malaltia incurable del seu germà: la epilèpsia.La lectura d'aquest còmic, una recopilació dels sis volums de David B.- ha estat difícil en alguns moments: el seu món oníric, la recerca de solucions a la malaltia, la recerca del jo del personatge a partir de la influència que el seu germà i la seua malatia al llarg de la seua vida. Dibuixos intensos, que omplen tota la vinyeta, en alguns moments sembla caòtic però tenen un ordre, no hi ha color i sempre hi ha com aquesta visió una mica grisa de la vida, en alguns moments del còmic més que d'altres. És una recopilació per llegir a poc a poc que d'alguna manera et manté a l'expectativa d'on vol arribar l'autor. Com sempre un regal dels mestres francesos del còmic.

“Siéntate al sol.

Abdica

y sé rey de ti mismo”

(F.Pessoa)

dilluns, 7 de febrer de 2011

El professor d'història

Prop de la porta d'eixida, no la mateixa per on havia entrat, trobà una taula gran amb volums nous llampants, i a terra i al costat piles de més volums amb títols estridents, fins ací ha arribat doncs aquesta plaga o pesta, va pensar, fins a París-Londres-València, aquest horror de novel.les falsament històriques, del secret de les piràmides el temple de Salomó monestrsr medievals i sinistres l'última cena de Crist el templers els croats els passadissos del Vaticà corredors subterranis del temps conspiracions seculars variants del protocol dels savis de Sió, indginitats, això sí que és el final d'una cultura, el triomf fe la bêtise el final de la poca raó que li queda a la història, el retorn comercial dels bruixots. La visió conspirativa de la història no és, certament, cap novetat, pensà, els enigmes tenebrosos sempre han tingut partidaris, hi hagué els Set Savis de Sió que dirigien el món en benefici del poder jueu, hi hagué els maçons secrets i poderosos, hi ha el pervers Banc Mundial, hi ha qui creu que l'atac a les Torres Bessones l'organitzà la CIA combinada amb els serveis secrets israelians, hi ha qui creu que ens governa un concili amagat d'extraterrestres incògnits, i tot això deu anar molt bé per tal d'assegurar la innodència dels lectors d'aquests volumns abominables que així assumeixen el bell paper de víctima, mai no hem estat responsables de res si ens fan creure que algú, secretament, és el culpalble dels mals del món: el Vaticà, els comunistes, els jueus, els capitalistes, o els hereus dels cavallers del Temple, tant se val; però aquesta desgràcia, la pesta, no l'escampen uns pocs poderosos, ni un comité secret d'autors i d'editors: és l'ampla, llarga, antiga, extensa, conspiració general dels imbècils. Si no és així, va concloure, tampoc no es pot entendre per què es fabrica tan mala literatura, i per què aquests munts de porqueria tenen milions del lectors.