dissabte, 19 de febrer de 2011

La vida i la mort d'en Jordi Fraginals

La tarda moria dolçament. El sol, a punt de tombar la carena, coronava d'àuries resplendors el cim de les muntanyes. El poble fumava en el fons de la vall, arrupit en la verda rialla del camp i de les hortes. Esquelles llunyanes de ramats invisibles sonaven en les clapes dels boscos ja ombrius, amb una mena de ressó allargassat, mig de cristall mig d'aigua. I en aquella gran calma del capvespre, el rector baixava la costa lentament, dolorit el cor de les inútils tragèdies que posa en la vida la cega supèrbia dels homes.

1 comentari: