divendres, 30 de març de 2012

Blankets


És el segon còmic que llegeixo de Craig Thompson, el primer Adiós Chunky Rice, ja em va impregnar de la seva tristesa i malenconia, un relat sobre la pèrdua i el pas del temps. Ara amb Blankets es repeteix el mateix paràmetre però amb una història més consistent i autobiogràfica: una història d'amor i de creixement personal de l'autor, amb moltes referències oníriques i una sensibilitat que impregna tot el text, els dibuixos i la història. Més que explicar l'argument faré referència a la sensació que em deixa. És un llibre que transmet amor, un cant a la vida des de la veritat: el dolor, la pèrdua de la inocència i els records. Però sobretot hi ha una història d'amor impregnada de la influència que el catolicisme ha marcat a l'autor, hi ha moltes referències a la Biblia, la repressió i la incomprensió que es superen per aquest mateix amor: el saber-se estimat i estimar als altres. És d'aquells llibre que t'omple l'ànima com quan descobreixes aquell poema que sembla escrit per a tu, perquè et sents identificat, i, potser, et ploren els ulls.
"Que satisfacción produce dejar una marca en una superfície en blanco (la nieve). El dibujar un mapa de mis movimientos sin que importe que no sea para siempre".

diumenge, 25 de març de 2012

Esmorzar al Tiffanny's


La novel.la se centra en el personatge de Holly Golightly, una buscavidas que es relaciona amb el "famoseo" novaiorqués dels anys 50. El seu veí és qui ens narra en primera persona qui és i com és aquest personatge. És una novel.la divertida, entranyable en la que juntament amb el narrador vas coneixent i estimant a la Holly, fins familizaritzar-te amb el personatge i les seves aventures.
"No estimeu mai cap animal salvatge, senyore Bell -li aconsellà la Holly-. No convé de donar el cor a una cosa salvatge; com més li doneu, més forta es torna. Fins que és prou forta per a fugir als boscos. O per a volar a un arbre. Després a un arbre més alt. Després cel amunt. Acabaríeu això, senyor Bell, si us enamoréssiu d'una bestiola salvatge. Acabaríeu mirant al cel."
"No, no seriosament. L'amor hauria de ser una cosa ben lliure. Ho penso de debó, ara que m'he fet una idea del que és..."

diumenge, 18 de març de 2012

Sobre héroes y tumbas


Sobre héroes y tumbas es de aquellas novelas que hablan del alma, que van más allá de los hechos para hablar del ser humano en esencia. De nuestra miserias, de nuestros miedos, del dolor y del amor. La novela comienza con la noticia, recogida en el diario, del suicidio de Alejandra y su padre, en un incendio provocado, la noche de San Juan. A continuación se inicia la novela, dos años antes, con el primer encuentro entre Martín y Alejandra, los protagonistas principales que se enamoran. Será ésta una relación tormentosa que llevará a Martín a crecer a base del sufrimiento que le produce el amor por Alejandra y todo lo que la rodea. En una especie de laberinto que le llevará a intentar entender el por qué de su amor. Una novela llena de símbolos, de lecturas, de arquetipos que Ernesto Sabato, su autor, es capaz de hacernos sentir con un poderoso dominio del lenguaje.
Unos fragmentos:
"Siempre -decía- llevamos una máscara, una máscara que nunca es la misma sino que cambia para cada uno de los papeles que tenemos asignados en la vida: la del profesor, la del amante, la del intelectual, la del marido engañado, la del héroe, la del hermano cariñoso. Pero ¿qué máscaras nos ponemos o qué máscara nos queda cuando estamos en soledad, cuando creemos que nadie, nadie, nos observa, nos controla, nos escucha, nos exige, nos suplica, nos intima, nos ataca? Acaso el carácter sagrado de ese instante se deba a que el hombre está entonces frente a la Divinidad, o por lo menos ante su propia e implacable conciencia. Y tal vez nadie perdone el ser sorprendido en esa última y esencial desnudez de su rostro, la más terrible y la más esencial de las desnudeces, porque muestra el alma sin defensa..."
"...De todos modos pasé aquellas vacaciones mirando mi pueblo sin verlo. Tenían que transcurrir muchos años, sufrir yo muchos golpes, perder grandes ilusiones y conocer multitud de gente para recuperar en cierto modo a mi padre y a mi pueblo natal; ya que siempre el camino hacia lo más íntimo es un largo periplo que pasa por seres y universos..."