divendres, 30 de març de 2012

Blankets


És el segon còmic que llegeixo de Craig Thompson, el primer Adiós Chunky Rice, ja em va impregnar de la seva tristesa i malenconia, un relat sobre la pèrdua i el pas del temps. Ara amb Blankets es repeteix el mateix paràmetre però amb una història més consistent i autobiogràfica: una història d'amor i de creixement personal de l'autor, amb moltes referències oníriques i una sensibilitat que impregna tot el text, els dibuixos i la història. Més que explicar l'argument faré referència a la sensació que em deixa. És un llibre que transmet amor, un cant a la vida des de la veritat: el dolor, la pèrdua de la inocència i els records. Però sobretot hi ha una història d'amor impregnada de la influència que el catolicisme ha marcat a l'autor, hi ha moltes referències a la Biblia, la repressió i la incomprensió que es superen per aquest mateix amor: el saber-se estimat i estimar als altres. És d'aquells llibre que t'omple l'ànima com quan descobreixes aquell poema que sembla escrit per a tu, perquè et sents identificat, i, potser, et ploren els ulls.
"Que satisfacción produce dejar una marca en una superfície en blanco (la nieve). El dibujar un mapa de mis movimientos sin que importe que no sea para siempre".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada