Pròleg a Vida i mort d'En Jordi Fraginals

Optimisme i pessimisme miren les coses del món, l'un amb vidres fumats, l'altre amb vidres de color de rosa. La visió és igualment fragmentaria i, per tant, falsa. Voler retenir de la vida només les dolors, igual que recollir-ne tan sols les gaubances, és fer sumes parcials. No pot ésser que no surtin esguerrats el comptes.

I aquesta posició del llibre és una posició d'humilitat. Optimisme i pessimisme volen judicar de coses que no coneixem, que segurament no podrem mai conèixer. Grotesc ensuperbiment! Sovint, en últim terme, no són altre que subconscient justificació de personals inclinacions, excusa de personals febleses. Què en sabem, nosaltres homes, de l'essència de la vida? Què en sabem, de les seves raons profundes?

Josep Mª Pous (Octubre 1926)