dilluns, 16 de juliol del 2012

El vigilant en el camp de sègol

El vigilant en el camp de sègol era una lectura pendent des de feia temps. Ha valgut la pena (ja anava a lo segur tractant-se de Salinger). Un narrador en primera persona, l'adolescent Holden Caufield, molt ben aconseguit. L'autor és capaç de transmetre la ment d'un adolescent: la seva pèrdua i desorientació front a la vida que li ha tocat viure, la seva rebel.lia, la seva tristesa, la seva por, la seva afectivitat. 
"Si fas una cosa massa bé, després, al cap d'un temps, si no vigiles, comences a presumir. I després ja no ets tan bo."
"La senyora Morrow no deia res, però, carai, l'haurieu d'haver vist. La tenia clavada al seient. Agafa la mare d'algú i veuràs que l'única cosa que vol sentir és que el seu fill és tan i tan ben parit."
"...I a més, encara que anessis pel món salvant la vida d'aquests tios i tota la pesca, com sabries si ho feies perquè de debò volies salvar-los la vida, o si ho feies perquè el que volies de debò era ser tot un senyor advocat, i que tothom et piqués l'esquena i et felicitessin al tribunal quan s'acabés el cony de judici, els periodistes i tothom, igual que a la merda de pel.lícules? Com sabries que no estaves sent hipòcrita? El problema és que no ho sabries."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada